Profiguració

Salut i Educació Intergeneracional

La profiguració i la consegüent socialització profigurativa parteix d’una idea clau: la interdependència entre generacions. Planteja un nou contracte social en què totes les edats participen activament en la construcció de la societat i en els processos de socialització.

A partir de les aportacions de Margaret Mead sobre els models de transmissió cultural, la profiguració amplia aquesta mirada i posa el focus en l’enfortiment de les relacions intergeneracionals. L’objectiu és avançar cap a una societat capaç de superar la distància entre generacions i qüestionar l’edatisme, tant envers la vellesa com envers la joventut.

En aquest marc, la recerca explora noves maneres d’afavorir el diàleg, la convivència i la cooperació entre persones de diferents edats, i d’avançar cap a una concepció més àmplia de la sostenibilitat humana. Una mirada que entén la dimensió ecològica i la social com a realitats inseparables i que situa les relacions entre les persones al centre. La profiguració posa així de manifest que la interdependència és essencial per combatre la solitud i afavorir una vida plena al llarg de totes les etapes vitals. Construir una societat profigurativa implica reconèixer que totes les generacions tenen alguna cosa a aportar i que, alhora, totes poden aprendre les unes de les altres, en el marc del Curs de Vida.

Es tracta, per tant, d’un concepte amb un impacte transversal, l’aplicabilitat del qual s’explora en tres àmbits: salut, educació i innovació social.

En l’àmbit de la salut, la profiguració pot obrir noves vies que vagin més enllà del model tradicional d’atenció i incorporin la coresponsabilitat intergeneracional. La hipòtesi de treball és que integrar dinàmiques profiguratives en l’atenció sanitària pot contribuir a millorar l’experiència de les persones i, alhora, enfortir els vincles entre generacions.

Ip del grup: Fidel Molina-Luque

Institució: Universitat de Lleida

Pàgina web del grup aquí. 

Per a més informació contacta’ns.