Breakfast & Learn sobre la importància de la perspectiva de sexe i gènere en la recerca en salut mental
Amb Alicia González Otero, coordinadora d’XWHIN, i de la Dra. Maria Portella, cap del grup de recerca en Salut Mental del CIBERSAM i membre de la Xarxa TECSAM.
Hem celebrat una nova sessió del cicle Breakfast & Learn, dedicada a la incorporació de la perspectiva de sexe i gènere en la recerca i la innovació en salut. La trobada ha comptat amb la participació d’Alicia González Otero, coordinadora de la Women’s Health Innovation Network (XWHIN), i Maria Portella Moll, cap del grup de recerca en Salut Mental del CIBERSAM i membre de la Xarxa TECSAM.
Durant la primera part de la sessió, Alicia González Otero ha presentat XWHIN, una iniciativa que treballa per impulsar la innovació en salut de les dones i connectar els diferents agents de l’ecosistema. La xarxa promou la col·laboració i la generació de coneixement per donar resposta als reptes específics que encara existeixen en aquest àmbit.
A continuació, Maria Portella ha aprofundit en la necessitat d’incorporar la perspectiva de sexe i gènere en la recerca en salut mental. La investigadora ha explicat que les diferències biològiques i els determinants socials poden influir tant en la manifestació dels trastorns com en la seva identificació, diagnòstic i tractament.
Revisar els models de recerca i diagnòstic
Un dels aspectes centrals de la presentació ha estat l’existència de possibles biaixos en els instruments de diagnòstic i mesura que s’utilitzen habitualment. Portella ha exposat, entre altres exemples, com determinades escales de valoració de la depressió s’han desenvolupat a partir de símptomes més freqüents o identificats tradicionalment en dones, fet que pot dificultar la detecció de la simptomatologia en homes.
En aquest sentit, ha remarcat la importància de revisar els instruments i els models que s’utilitzen, així com d’incorporar sistemàticament les variables de sexe i gènere des del mateix disseny dels estudis. No es tracta únicament d’afegir aquestes variables a l’anàlisi de dades, sinó de tenir-les presents a l’hora de formular les preguntes de recerca.
La sessió també ha abordat exemples de treballs relacionats amb la depressió i la menopausa, que han permès il·lustrar com aquesta perspectiva pot contribuir a identificar diferències que, si no es tenen en compte, poden quedar invisibilitzades.
Una recerca més inclusiva i centrada en les persones
Un altre dels punts destacats ha estat la importància d’incorporar l’experiència de les persones afectades en el disseny dels projectes de recerca. La participació de pacients i ciutadania pot ajudar a identificar necessitats reals, orientar millor les preguntes d’investigació i afavorir que els resultats tinguin un impacte més directe en la salut de les persones.
També s’ha posat sobre la taula el paper dels comitès d’ètica i científics en la incorporació d’aquesta perspectiva, així com la necessitat de disposar de més formació, eines i perfils experts que permetin avaluar-la adequadament.
En paraules d’Alicia González Otero, «acabem investigant allò que veiem, no allò que realment és important», una reflexió que resumeix la necessitat de revisar les perspectives des de les quals es construeix el coneixement científic.
La sessió ha conclòs amb un espai de preguntes i intercanvi amb les persones assistents, que han pogut aprofundir en els reptes que planteja la incorporació de la perspectiva de sexe i gènere en la recerca.
Amb iniciatives com el Breakfast & Learn, la Xarxa TECSAM continua promovent espais de trobada i transferència de coneixement entre els diferents agents de l’ecosistema de recerca i innovació en salut mental.
Pots veure el vídeo de la sessió aquí
