Cultura participativa, clau per encetar projectes de cocreació

Els projectes col·laboratius amb la primera persona contribueixen a ampliar i guiar la recerca. Quins són els seus reptes? Te’ls expliquem!

La recerca participativa és una oportunitat per engrossir el coneixement disponible i brindar solucions transformadores a les persones 

La ciutadania té un coneixement rellevant i en primera persona que sovint queda lluny dels i les investigadores i que, no obstant, pot contribuir decisivament a fer que la recerca sigui aplicable.  

Malgrat això, encara hi ha molts factors que fan que  la participació en primera persona a la recerca disti molt de ser òptima: cal augmentar el nombre de participants, garantir la inclusivitat i representativitat de diferents grups socials, assegurar la seva involucració en totes les etapes del procés i encetar estratègies per incentivar la seva participació. 

Aquests han estat alguns dels punts crítics apuntats per la Nora Salas Seoane, manager de l’àrea de salut de Science for Change, empresa encarregada de dinamitzar sessions participatives amb persones afectades, durant el 20è Breakfast & Learn de la Xarxa TECSAM. Torna a veure la sessió:

 

 

Valor transformador de la recerca participativa 

El potencial de les metodologies participatives és enorme. Contribueixen a la recerca i la formació i, alhora, milloren el benestar psicològic i emocional dels i les participants, tot empoderant-les, així com pot ser un recurs útil per informar les polítiques públiques i millorar els serveis sanitaris. 

Tot i això, la participació de les persones afectades sovint es limita a la recollida de dades. Segons Salas Seoane, és important que puguin participar com a coinvestigadores: s’han de poder involucrar en totes les activitats del projecte perquè la seva experiència guiï els resultats de recerca i puguin fer sentir la seva veu durant tota la investigació. 

En aquest sentit, durant la sessió s’ha generat consens entorn de la idea que en els projectes de ciència ciutadana no sempre prima la representativitat, és a dir, disposar de mostres que siguin un reflex de tots els grups socials, sinó que preval el valor transformador que aporta comptar amb l’experiència i visió del col·lectiu afectat. 

Així, malgrat que la tendència és avançar cap a una major inclusivitat i mostres més representatives, la raó de ser de la recerca participativa és aportar coneixement sobre una problemàtica concreta que afecta  un gruix poblacional específic i que contribueix a arribar a solucions per aquestes persones. Per tant, no tan sols pot no ser extrapolable sinó que, a més, no n’és l’objectiu.
 

Involucració de tots els agents de l’ecosistema 

La ponent també ha assenyalat la importància d’aplicar el model de la quàdruple hèlix en el desenvolupament d’aquests projectes col·laboratius, la qual cosa suposa implicar no només a la ciutadania i les associacions en primera persona, sinó també la comunitat investigadora, l’Administració i el sector privat.  

En aquest sentit, esdevé clau determinar quins agents és més adient involucrar en el codisseny del projecte i fer-ho des d’una perspectiva horitzontal i no jeràrquica, entenent que cada actor té un paper rellevant malgrat ser diferent. Així mateix, Salas ha afirmat que l’objectiu final d’aquests projectes ha de ser, en la mesura del possible, tenir un impacte en les polítiques públiques, transcendint l’àmbit merament acadèmic. 

Un altre aspecte fonamental per incentivar la participació de la ciutadania afectada en la recerca és crear mecanismes de motivació. A tal efecte, s’ha de facilitar l’accés a la informació a les persones, posar en marxa estratègies de gamificació i entreteniment i crear una comunitat perquè s’hi sentin implicats. 

 

Casos pràctics: Transform i Taller “Salut Mental i Dona” 

Durant la sessió, a banda de dotar als i les investigadores d’estratègies per introduir les metodologies participatives en la seva recerca, s’han presentat dos casos d’èxit de l’aplicació d’aquests mètodes.  

D’una banda, la ponent ha explicat el projecte Transform, iniciativa impulsada entre l’Àrea de Ginecologia de l’Hospital de Sant Pau i Science for Change per incloure la visió de les dones amb endometriosi en el projecte i orientar, així, la recerca en aquesta malaltia. D’altra banda, la responsable de comunicació de la Xarxa, Iris Mauricio, ha il·lustrat l’ús que s’ha fet d’aquestes metodologies en el Taller “Salut Mental i Dona”, organitzat per la Xarxa TECSAM amb la col·laboració de Science for Change. que tenia com a objectiu conèixer la perspectiva de les dones afectades per trastorns mentals entorn dels reptes que travessa la salut mental.  

Ambdós casos són exemples de recerca participativa i anaven orientats a cocrear recomanacions o solucions de la mà de la ciutadania afectada amb l’objectiu de millorar els tractaments i qualitat de vida d’aquestes persones, reforçar els serveis socials i de salut i guiar l’assignació de recursos. 

T’has perdut la sessió o vols tornar-la a veure? Accedeix al vídeo en diferit a través del següent enllaç.