Les oportunitats de finançament europees, clau per engegar projectes publicoprivats

Experts del món de la recerca en salut mental han compartit les seves experiències participant a projectes de col·laboració amb startups en el VII Breakfast & Learn de la Xarxa. T'ho vas perdre? Ho pots veure a Vimeo!

L’entorn de la recerca clínica en salut mental troba en el sector privat, sobretot les startups, una via per suplir necessitats o resoldre millor problemàtiques habituals a través de les noves tecnologies. Malgrat els punts de connexió que es poden establir en forma de col·laboracions entre recerca i empresa, fer arribar aquesta tecnologia a l’usuari final no sempre és fàcil. A la taula rodona “Projectes conjunts entre grups de recerca i startups”, celebrada el dimecres 4 de maig, s’han abordat alguns dels reptes i oportunitats amb què es troben científics i empresaris a l’hora d’encetar projectes conjunts. 

Segons la Maite Garolera, IP del grup Brain, Cognition and Behavior del Consorci Sanitari de Terrassa, “És un moment boníssim per clínics i recerca per fer projectes en tecnologia (…) Hi ha molta oferta, més oferta que mai”; es tracta d’una oferta vinculada “directa o indirectament als ajuts Next Generation”, amb la qual “s’ha obert una forquilla molt més gran de projectes i oportunitats”. És en aquesta línia on ha tingut cabuda el projecte “Nutescoti”, que analitza els símptomes de la COVID-19 persistent, desenvolupat en col·laboració amb l’Ignasi Capella, CMO de Broomx.  

Tot i aquesta perspectiva optimista, Garolera ha assenyalat també que l’actual sistema de compra pública de serveis tecnològics suposa sovint un fre a l’aplicació d’aquestes solucions tecnològiques de la mà del sector privat, ja que no preveu altres formes d’adquisició de serveis que no siguin les tradicionals.  

En aquest sentit, els i les participants de la sessió han coincidit a assenyalar la necessitat de l’Administració de crear un model per incorporar tecnologia innovadora a la sanitat pública, seguint models com els de Bèlgica i Alemanya, on els governs ja han posat en marxa la compra directa de serveis tecnològics, la qual cosa facilita que els projectes arribin en forma de serveis a l’usuari final. 

 

 

La tecnologia s’obre camí en l’estratègia institucional

Aquesta taula rodona, que s’inscriu en el marc del VII Breakfast&Learn, també ha comptat amb l’experiència de l’Eduard Soler, cap de la Unitat d’Innovació de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí, que malgrat que ha assenyalat que hi ha un cert desajust entre l’evolució del coneixement i la capacitat d’integrar aquestes noves realitats tecnològiques, veu en aquests projectes col·laboratius una via dinamitzadora. 

Així, ha fet una crida als grups de recerca en salut mental i empreses perquè “segueixin fent projectes competitius, continuïn generant evidències científiques i cultura de canvi en les organitzacions”. De fet, apunta que el sistema de compra pública innovadora, les bases del qual es van crear el 2009 per l’Administració, té l’objectiu de fomentar la innovació empresarial i és un intent d’alinear l’estratègia institucional amb la realitat tecnològica actual. 

D’altra banda, l’Ignasi Capellà també considera que un dels principals reptes per les startups a l’hora d’impulsar projectes són les barreres institucionals, considera que els 4 anys, que és la mitjana que triga un projecte tecnològic innovador a incorporar-se a la cartera de serveis de l’Administració, a vegades fa complicat que les startups puguin tirar endavant. 

Malgrat que el procés d’homologació i compra sigui, en alguns casos, lent i feixuc, l’Eduard assenyala que TIC Salut ha tret un programa d’homologació de projectes digitals, que considera que és el primer pas abans que aquests projectes puguin entrar a la cartera de serveis. En aquesta mateixa línia, Garolera es mostra d’acord que hi ha un intent real des de TIC Salut perquè els processos d’homologació i compra siguin una realitat, i posa com a exemple el projecte mConnecta. 

Eines per facilitar el contacte entre recerca i startups

Altrament, l’Edgar Jorba, co-founder & CEO d’Aimentia, qui col·labora amb diferents grups de recerca del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i amb l’Hospital Sant Joan de Déu per portar la intel·ligència artificial en l’àmbit de la salut mental, coincideix que el principal obstacle no és trobar punts en comú entre uns i altres per materialitzar aquestes col·laboracions publicoprivades sinó en la manera en què el dia d’avui estan tipificats els contractes per fer-ho. “No estan personalitzats (els contractes) per aquest tipus de projectes de caire més tecnològic” assevera. 

Un d’aquests grups amb què treballa braç a braç Aimentia és el Servei d’Atenció Pal·liativa i Pacient Crònic Complex a l’Hospital Sant Joan de Déu. En Daniel Toro, psicòleg especialista en cures pal·liatives pediàtriques a l’hospital, ens explica que el primer contacte amb Aimentia es va fer a través de les xarxes socials, però recalca la importància de conèixer l’ecosistema i la necessitat de disposar d’eines per crear sinergies entre el món de la recerca i l’empresarial. 

Per una altra part, l’Ignasi considera que hi ha certa dispersió de coneixement, la qual cosa dificulta que es puguin emprendre projectes conjunts perquè no es sap ben bé quines eines hi ha disponibles al mercat. Des del seu parer, reivindica “la necessitat d’unificar directoris, bases de dades i el coneixement sobre grups de recerca, hospitals, etc.”. 

És per aquest motiu que es va crear la Xarxa TECSAM, l’objectiu de la qual és facilitar el mapeig de l’ecosistema i generar sinergies i connexions beneficioses entre empreses/startups i hospitals/grups de recerca per incentivar la creació de projectes col·laboratius que portin els resultats de recerca i el coneixement dels investigadors al mercat en forma de solucions innovadores. 

Finançament, un altre repte per les col·laboracions

Un altre repte que afronten les col·laboracions publicoprivades són les fonts de finançament, moltes vegades insuficients per poder encetar projectes innovadors que requereixen tecnologia punta. En el cas de les startups, l’Ignasi afirma que s’ha de recórrer sovint a inversors privats, ja que l’oferta pública no és massa àmplia. En aquest sentit, i des de l’altra banda de l’espectre, la Maite reconeix que en alguns casos els grups de recerca han d’adaptar els seus projectes perquè encaixin en les escletxes disponibles de finançament. 

Durant aquesta taula, els ponents han pogut esplaiar-se en els projectes conjunts que estan liderant i han pogut debatre sobre els avantatges, les bones pràctiques i altres reptes que suposa dur a terme col·laboracions d’aquest estil en el sector de la salut mental. La trobada s’ha celebrat en format virtual. Podeu tornar a veure la sessió en diferit aquí i consulta el programa de la jornada en el següent enllaç.