Eines de la Xarxa per transferir coneixement
Què és la transferència de coneixement? Coneix el camí, pas a pas, per transferir solucions i les eines de suport de la Xarxa per fer-ho possible.
Al XIV B&L hem abordat les dificultats i eines de suport de la Xarxa per transferir coneixement i tecnologia, en el sentit més ampli, a la societat i les persones
A banda de la tecnologia i solucions innovadores, el coneixement i les troballes científiques que aporten els i les investigadores en salut mental també són potencialment transferibles a la societat i són clau per atendre les necessitats socials. Aquesta ha estat una de les reflexions de la primera trobada virtual dels Breakfast&Learn d’enguany, orientada a conèixer el recorregut, pas a pas, de la transferència i les eines disponibles a la Xarxa en cadascuna d’aquestes fases.
“El valor generat dins d’un grup de recerca pot presentar-se en forma de coneixement i experiència, els quals també són transferibles”, ha apuntat la Desirée Gutiérrez, tècnica d’innovació a la Xarxa TECSAM, i ponent, juntament amb l’Iris Mauricio, responsable de comunicació, d’aquest 14è B&L impartit per primera vegada per l’equip de la Xarxa.
La transferència de resultats de recerca (i no necessàriament de tecnologia) és una via poc contemplada per la comunitat investigadora i que, per contra, a la Xarxa té un gran pes en la forma com s’entén la transferència, un procés que va molt més enllà de la visió de negoci i, per tant, de la comercialització d’una solució explotable i rendible.
Amb aquest enfocament holístic, l’objectiu ha estat guiar el públic a través de les 4 fases de la transferència tot dotant-los dels mecanismes específics que disposem a la Xarxa, alguns exclusius pels grups membres que en formen part, i d’altres oberts a l’ecosistema d’innovació en salut mental en general. La Xarxa pot ser un aliat per fer possible l’arribada de tecnologia i resultats de recerca al mercat, però sobretot per acostar-los a les persones afectades.
Definició de la idea
Així, la generació de valor comença des de la conceptualització de la idea, en el moment en què s’identifiquen necessitats no cobertes i s’intenta adreçar-les d’alguna manera, tant sigui des de la recerca bàsica (amb un paper) com amb un dispositiu tecnològic o software potencial de ser introduït i aplicat a la societat. Per tant, tots els grups de recerca tenen la capacitat de transferir innovacions i aportar valor des d’un principi. És el que nosaltres anomenem com la cultura de la innovació.
Protecció i regulació de la idea
La majoria de recercaires es troben amb problemes en termes de protecció i regulació d’una solució un cop definida la idea, com ara la propietat intel·lectual, el secret comercial, les patents o la regulació que aplica els medical devices. En aquest sentit, és clau definir una “bona estratègia de protecció per reforçar l’interès d’explotació i comercial” segons González, en cas que es vulgui avançar per la via de la comercialització.
La Xarxa ofereix eines transversals que poden ser d’utilitat ja des de la primera fase, com és el portfoli de solucions innovadores dels grups de recerca membres, un tastet de tot el coneixement i tecnologia existent a la Xarxa; o bé els Programes, un recurs exclusiu pels grups membres a través del qual podem finançar assessorament expert en idea de negoci o temes regulatoris, entre molts d’altres.
Emprenedoria i model de negoci
Així mateix, Gutiérrez ha posat sobre la taula la necessitat d’obrir la mirada pel que fa al procés d’emprenedoria i la introducció d’una solució al mercat, ja que existeixen moltes vies de transferència no comercials per fer-ho, com és la difusió de coneixement a través de publicacions científiques, la docència i la disseminació a través de congressos i seminaris a professionals i associacions de persones afectades, intercanvis informals, etc.
Tot i això, la ponent també ha recalcat que, a diferència del que pensen els i les investigadores, tot és potencialment transferible. Per tant, qualsevol troballa científica pot arribar a ser comercialitzada mitjançant contractes i acords de consultoria, llicència d’ús i cessió de tecnologia, o la creació d’una spin-off.
En aquesta línia, Mauricio ha fet esment a la pluralitat d’eines tant per aquesta tercera fase d’emprenedoria, com a la resta de fases. Per exemple, la transversalitat dels Breakfast&Learn, una eina oberta a tot l’ecosistema i que ofereix formacions totalment gratuïtes per ampliar el coneixement en temàtiques que engloben totes i cadascuna de les fases del procés de transferència.
Sostenibilitat i explotació
La quarta i última fase és la sostenibilitat, que fa referència a la capacitat de mantenir un projecte en el temps, i que requereix sovint cercar socis o ajuts i inversors externs. Al respecte, la Xarxa també ofereix suport a través de la cerca activa de potencials agents col·laboradors, de la promoció dels projectes a través dels seus canals de comunicació o l’organització d’esdeveniments per trobar partners. Així, els recursos humans de la Xarxa esdevenen un element diferenciador i central en la filosofia i el pla d’accions de la Xarxa.
En aquesta sessió virtual, sota el nom “Xarxa TECSAM: de la recerca a la transferència”, Mauricio també ha explicat la raó de ser de la Xarxa, així com els seus objectius i eixos transversals, concretament, l’equitat de gènere i la inclusió de les persones afectades en totes i cadascuna de les actuacions de la Xarxa.
Els i les assistents també han pogut conèixer de primera mà el full de ruta i el calendari d’activitats previst de la Xarxa d’enguany així com dels anys vinents amb motiu del reconeixement de la Xarxa com una de les 11 xarxes R+D+i per part de la Generalitat de Catalunya, quelcom que farà possible continuar amb la seva activitat com a mínim fins al 2025.
Podeu consultar la presentació completa en aquest enllaç.
