Recerca amb persones afectades: més impacte i opcions de finançament

Breakfast and Learn

EN VÍDEO: La participació de la primera persona a la recerca en salut mental té grans avantatges pels grups de recerca: més qualitat i validesa ecològica, major impacte social i divulgació integrada i, també, accés a noves fonts de finançament

Apostar per la recerca participativa o coproduïda entre investigadors/es i persones afectades suposa multiplicar l’impacte de la recerca i, per tant. poder accedir a cofinançament dels projectes de recerca amb fons de caràcter més social. Això és possible perquè aquest tipus d’estudis suposen un impacte directe en la qualitat de vida de les persones que hi participen i, per tant, permeten accedir a altres finançadors, provinents d’ens públics (estatals o regionals) o entitats privades.

Així ho ha explicat Francisco Jose Eiroá, investigador Ramon i Cajal de la Universitat de Barcelona i membre del Grup de Recerca en Salut Mental en Primera Persona (GR1P) durant la trobada XI Breakfast & Learn de la Xarxa TECSAM (ja disponible en vídeo), celebrat aquest dimecres 5 d’octubre.

Eiroá ha assenyalat que, tot i que fer partícip el col·lectiu de persones afectades pot prolongar els processos d’investigació, també suposa una major qualitat i validesa ecològica del projecte (incorpora més punts de vista, a part del de l’investigador) i té un impacte social molt positiu, tot contribuint a la millora dels serveis públics i empoderant a les persones usuàries.

Així mateix, també fa possible la divulgació de coneixement i resultats des del començament del projecte, tant sigui clínic com tecnològic: “La divulgació és quelcom natural” en les investigacions que inclouen la primera persona, ja que “a mesura que el projecte es va desenvolupant, ja s’estan realitzant activitats de difusió”, ha assegurat Eiroá.

L’investigador Eiroá també ha fet un recorregut a través d’algunes eines pràctiques o mecanismes existents avui dia per fer recerca en primera persona. En aquest sentit, ha destacat el model col·laboratiu d’investigació com un “marc de treball ideal” que inclou totes les parts interessades (col·lectiu de persones afectades, clínics, legisladors, finançadors, públic general, etc.), i que es basa en l’establiment de relacions basades en la reciprocitat i la inclusió de les perspectives i les habilitats dels i les usuàries.

Pel que fa als processos de recollida de dades, el ponent ha destacat que és clau utilitzar mètodes qualitatius, com les entrevistes o grups focals, i inclús, ha fet menció a la importància de promoure grups de discussió entre els i les usuàries i els grups clínics i investigadors abans de procedir amb la recollida de dades.

Per contra, ha afirmat que és difícil utilitzar metodologia quantitativa quan “el 99% de les eines disponibles avui dia són elaborades sense tenir en compte l’opinió de les persones usuàries”.

D’acord amb el ponent, per fer investigació en primera persona s’han de tenir en compte diferents paràmetres, entre els quals destaquen: la intensitat de la participació de les persones usuàries (des de la mera consulta al lideratge total), la importància de la metodologia utilitzada i el paradigma científic sobre el qual es realitza la investigació (biomèdica, psicosocial o crítica).

L’investigador, que també és membre de la Federació d’Entitats Catalanes de Salut Mental en Primera Persona – VEUS i Obertament, dues associacions de persones afectades, ha dibuixat tota una línia cronològica per profunditzar en els orígens de dotar a les persones afectades per problemes de salut mental d’una participació més activa.

Així, ha fet referència al sorgiment dels primers grups d’ajuda mútua i als moviments de reivindicació dels drets de les persones discapacitades. En la disciplina, ha posat d’exemple el moviment revolucionari de dones contra la violència obstetrícia, com una associació de dones més o menys professionalitzades i organitzades que van recollir per primera vegada les experiències i vivències de dones en primera persona.

L’investigador també ha subratllat la importància de reivindicar el paper dels col·lectius marginalitzats sense oblidar la resta de col·lectius amb problemes mentals, i sense ignorar el doble estigma de patir un trastorn mental i ser dona, racialitzada o pobre.

Els i les assistents d’aquesta XI cita del Breakfast&Learn han pogut conèixer de primera mà alguns manuals i guies per avançar en el camí d’una investigació codirigida per les persones afectades. Al final de la sessió, també s’ha donat la possibilitat al públic a formular totes les seves preguntes al ponent.

Vols veure o tornar a viure aquesta trobada virtual? Ja disponible la sessió en vídeo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *